VISITA A LA PINEDA

                                                     VISITA A LA PINEDA                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                           

La clase de 6é de l'escola (JOAN LLONGUERAS) han hanat d'excurció a l'IES PINEDA.

Primer han fet preguntes  sobre el funcionament de l’institut a un grup d’alumnes de 1r d’ESO. Després han fet un tomb  per l’institut per conèixer les instal·lacions. Han entrat als laboratoris de ciències, a la biblioteca, a l’aula de plàstica i a l’aula de música on, a part d’interessar-se per l’assignatura corresponent,  la professora els ha tocat al piano dues peces: una de Beethoven i una altra deMozart. 

L’institut ens ha convidat per esmorzar i a continuació,  han fet preguntes a  diversos professors de diferents assignatures per aclarir  dubtes que tenien sobre l’ESO i la vida a l’Institut.
Per acabar  els alumnes de 2n i 3r d’ESO els  han fet una reprentació de “El judici de Paris”

Els alumnes han conegut l’entorn que el curs vinent pot ser el seu institut i han aclarit dubtes que tenien en relació als ensenyaments i funcionament en general del centre.

ANTONI BOTEY

Fill de Leopold Botey i Vila, jurisconsult, músic i compositor de sardanes, ja de molt jove va demostrar excel·lents aptituds per la música. Va cursar estudis musicals a l'escola Municipal de Música de Barcelona, on va obtenir el premi Maria Barrientos. Solfeig i teoria l'estudià amb Frederic Alfonso, violí amb Manuel Viscasillas, i harmonia i composició amb Enric Morera, de qui va rebre una influència molt marcada com es pot comprovar en algunes de les seves sardanes.

L'any 1916 rep una beca per oposició per continuar els seus estudis al Conservatori de Brussel·les, que abandona per l'esclat de laPrimera Guerra Mundial (1914). A finals de 1920 és cofundador i primer director de l'Orfeó Badaloní. No obstant i que va morir molt jove ja va deixar testimoniatge de la seva condició de compositor prolífic, amb diversos concerts per a piano i violí, violoncel i piano, sonates, trios, cançons per a cant i piano, el poema simfònic «Venus i Adonis», i arranjaments de tota mena, i també una trentena de sardanes, la primera de les quals va ser «Quan el pare no té pa» (1908) i la que es considera l'última «Tardor» (1925). Amb bona tècnica harmonitzà per a cor cançons populars.

Va morir per causa d'una irreversible malaltia de tipus mental, a Barcelona, en el temps de l'ocupació de la ciutat per les tropes franquistes, allunyat de la seva família que va haver de romandre amagada.