ANTONI BOTEY

Fill de Leopold Botey i Vila, jurisconsult, músic i compositor de sardanes, ja de molt jove va demostrar excel·lents aptituds per la música. Va cursar estudis musicals a l'escola Municipal de Música de Barcelona, on va obtenir el premi Maria Barrientos. Solfeig i teoria l'estudià amb Frederic Alfonso, violí amb Manuel Viscasillas, i harmonia i composició amb Enric Morera, de qui va rebre una influència molt marcada com es pot comprovar en algunes de les seves sardanes.

L'any 1916 rep una beca per oposició per continuar els seus estudis al Conservatori de Brussel·les, que abandona per l'esclat de laPrimera Guerra Mundial (1914). A finals de 1920 és cofundador i primer director de l'Orfeó Badaloní. No obstant i que va morir molt jove ja va deixar testimoniatge de la seva condició de compositor prolífic, amb diversos concerts per a piano i violí, violoncel i piano, sonates, trios, cançons per a cant i piano, el poema simfònic «Venus i Adonis», i arranjaments de tota mena, i també una trentena de sardanes, la primera de les quals va ser «Quan el pare no té pa» (1908) i la que es considera l'última «Tardor» (1925). Amb bona tècnica harmonitzà per a cor cançons populars.

Va morir per causa d'una irreversible malaltia de tipus mental, a Barcelona, en el temps de l'ocupació de la ciutat per les tropes franquistes, allunyat de la seva família que va haver de romandre amagada.